22 o 24 de febrer. Potser 23.
He dit molts cops que som paraules. Així: som paraules.
¿Som paraules? Dites o escrites. La veu o els versos.
***
Som la recreació que fem de nosaltres mateixos: una idea, una impressió, una mentida.
Som un artifici literari: un sonet, una oda, un vers coix, una rima (fàcil).
Som un personatge de novel·la, més o menys reeixit: un Tirant, un Quixot, un molí.
Som una veu greu o aguda, més o menys clara, més o menys fosca: un crit sord, un xiuxiueig.
Som un raonament previ del pensament i la consegüent materialització fonològica i fonètica.
Som la llengua que ens parlen, els llibres que hem llegit i les frases -decisives- que hem sentit. I que hem dit.
Som un guió de cinema, una carta d'amor en un calaix, un fulletó publicitari (oferta 3x2).
I la k dels missatges curts de mòbil. Encara massa llargs.
Som la pàtria i els cims. L'Atlàntida sense atles. La terra que mira al nord, on la gent és neta.
Som las golondrinas de Bécquer (sense balcó), la cambra de la tardor de Ferrater (sense persiana) i els somnis de Freud (sense sexe).
En el fons no som res.
Res de res.
Alegrem-nos-en!
Ho som tot.
Som el que ens fan creure que som.
Som el que creiem que volem ser.
Som el que voldríem haver estat.
Som el que en un futur voldríem ser.
Som el que creiem que som.
En realitat: res.
Realment: tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada