4 de juliol de 2012

1Q84. Declaració de principis

–Bé, doncs... La vida real és diferent de les matemàtiques. Les coses no sempre recorren per força la distància més curta. Per a mi les matemàtiques... ¿Com ho podria explicar? Són massa naturals. Per a mi, són com mirar un paisatge molt bonic. Són només el que tens allà davant. No cal canviar-hi res. Per això, quan sóc al món de les matemàtiques, hi ha cops que tinc la sensació d'anar-me tornant transparent. I de vegades això em fa por. 

La Fukaeri mirava en Tengo directament als ulls, com qui ha enganxat els ulls als vidres de la finestra d'una casa deshabitada i n'observa l'interior. 

–Quan escric una novel·la –va continuar en Tengo–, faig servir paraules per canviar les coses que hi ha al meu voltant i fer que el paisatge sigui més natural, per a mi. És a dir, el reestructuro. D'aquesta manera confirmo que jo, com a persona, existeixo en aquest món sense cap mena de dubte. Aquesta operació és molt diferent de les que faig en el món de les matemàtiques.

***
La lògica de les matemàtiques no la podem trobar ni aplicar en la nostra vida. Cap decisió ni res del que veiem té un sol origen, un sol camí, una sola resposta, un sol resultat. De la mateixa manera, tampoc no la podem aplicar al procés creatiu, en què l'autor intenta interpretar la suposada realitat, o més aviat plasmar la idea que se'n fa, a partir d'una sèrie d'elements i idees que escull i reestructura. 

Això és el que ens diu el personatge de la novel·la: a través de l'escriptura, un autor incideix pretesament en la realitat que l'envolta, en tant que reestructura els elements i crea un nou paisatge, una nova realitat. I en aquest gest, es reafirma com a persona. Reafirma la seva existència.

La tria, l'esforç de concreció, la cerca de la paraula exacta... En aquest moviment, en aquest gest, en la novel·la, en el poema, hi ha l'essència de l'ésser, la màxima exponència d'una vida, d'una realitat.

Per això m'apassiona la poesia. Perquè vint versos poden encabir el paisatge de vint anys de vida d'una persona. I aquests petits gestos, poemes, molts cops em posen els pèls de punta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada