El dia mundial de la poesia. 21 de març. Ho deien els diaris, que fins i tot portaven un poema inèdit de Narcís Comadira. Un poema commemoratiu, reivindicatiu, patriòtic. Un poema certament trist i no sé si gaire esperançador, malgrat els darrers versos.
Em va recar no haver escrit cap article al bloc. Sí que vaig visitar una nova biblioteca, i vaig anar a tornar dos llibres que tenia en préstec a una altra del centre amb la intenció d'alleugerir la càrrega del paper (que vaig passejar tot el matí).
Que lleugera camino després de tornar els dos llibres i agafar-ne cinc de nou en préstec. L'alegria de portar versos nous fa més lleuger el camí de tornada a casa.
La descoberta poètica del dia (al metro) en l'article següent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada