Si escric que abandonaré temporalment el bloc, perquè he de concentrar els esforços i dedicar les hores dels meus dies a una activitat important, estaré dient una mentida. No em puc estar del bloc, com tampoc no em puc estar d'escriure o de llegir. I és ben sabut que quan et priven de fer qualsevol activitat s'incrementen les ganes de fer-la. Fins al deliri, en alguns casos.
Però si escric això és per convèncer-me una mica que ha de ser així, encara que em dol en l'ànima no poder llegir més poemes per penjar-los al bloc, no dedicar hores a fer una traducció, no passar les nits pensant en una estrofa que no flueix de cap manera...
M'és impossible abandonar els Misteris en el fred d'aquest hivern que comença. El bloc (el meu alter ego) necessita els mots, els versos, els poemes per sobreviure. Per això he decidit que el poc temps que em sobri el dedicaré a mantenir el diàleg poètic que vaig començar a l'octubre del 2009. I si no és amb els meus versos, condemnats temporalment, serà amb els versos dels grans, que tot ho omplen.
Des de la cesura (no censura) us dic que de ben segur, i amb forces renovades, ens trobarem en el segon hemistiqui del vers que ara em toca viure.
(Tots els poetes saben que les cesures són molt importants per generar i mantenir el ritme en el poema. Encara que les imposi cruelment i injustament un decasíl·lab inoportú.)
Jo, visitant assidu del teu blog des de fa un parell de setmanes, declaro entendre la importància del teu silenci però el lamento. Tot i així, estic segur que el seu final serà profitós per tots els que estem aprenent a llegir-te.
ResponEliminaVull seguir aprenent a llegir-te, que és aprendre't.
Espero que l'atzar em permeti parlar-te malgrat el teu silenci mediàtic i la fina pluja de novembre.
"Vull seguir aprenent a llegir-te, que és aprendre't". És un vers fantàstic, gràcies. També per l'assiduïtat i la comprensió. Seguiré aquí, malgrat la pluja i els silencis llargs...
ResponElimina