El verb ser és contundent. El verb ser és una paraula, i ens defineix. I quan ens definim amb paraules, només som paraules que algú ha de llegir perquè arribin a significar alguna cosa. A més, depenent del lector, de cada paraula se'n derivaran múltiples interpretacions. No som res més que paraules. I subjectivitat.
______________Nexe
Jo sóc un verb poderós.
Dec ser un sóc a la recerca
del teu atribut, potser.
Amb la voluntat de ser
un som, quasi un tu i un jo,
un dos, per determinar
així un numeral, el dos,
abans indeterminat.
I és justament en el nexe,
en la sintàctica còpula
o el sexe (determinat),
o el teu sexe (conjuntiu,
determinat, possessiu
i concordat) que et dic,
amb circular conjunció:
subordina’t o coordina’t.
I amb ment o sense addició,
fes-me un adverbi molt lent.
Lentament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada